12 de setembre. Si no fóa per l'herba ...

Aquest és l'aspecte d'un dels nostres camps aquests dies:

L'amalgama de colors i tonalitats de verds, de vegades no tan ben alineat com ens agradaria, banya totes les feixes. I és que la diversitat de verdures durant els propers mesos baixa sensiblement, però per sort el nostre clima ens permet tenir moltes més coses que cols i espinacs.

Molts horts perden durant la tardor i l'hivern l'abundància i l'esplendor que han tingut durant els mesos d'estiu. Això jo mai ho he entès. L'estiu és relativament curt i els conreus que s'hi poden fer possiblement siguin més atractius que els de la resta de l'any. Però també ens hem d'alimentar durant l'hivern! Els camps ara han d'estar plens de punta a punta. Les condicions dels propers mesos ralentitzen considerablement els creixement de les plantes i cal tenir prou provisions fins a finals de la primavera vinent, que serà quan podrem recollir els fruits de les primeres sembres de l'any.

Però de moment l'herba segueix creixent ... encara que no tan ràpid com a ple estiu. La bici aixada ara treballa moltes hores. Sort d'aquests dies assolellats que ens ajuden a mantenir les herbes a ratlla. Si els dies fossin ennuvolats i encara més humits, no faríem més que tornar a passar pels mateixos llocs a treure la mateixa herba (es faria cert allò de "mala hierba nunca muere"). Aquí teniu en Kal passant la bici a les darreres sembres de pastanaga.

 
Doncs res, seguirem traient herba mentre el temps en ho permeti.
Bona sort i bona setmana.
 
Enric i M.Rosa