24 de juliol. Què fa més por que una pedregada? Doncs el que ve després!

No sé si tots sabeu el que va passar, amb poc més de dos minuts, als nostres camps.

Nosaltres difícilment ho oblidarem mai. Ens ha remogut fins als fonament.

Aquí teniu quatre imatges. Us asseguro que no estan gens triades, altra feina tenim ara que anar triant encuadraments!

"foradets" sobre pebrots

 

Carbassoneres ???    

 

Camp de síndries ???

 

"Feridetes" de la pedra sobre síndria
Horrorós final de la sèrie de fotografies de les meloneres          

En tinc més, però em penso que de moment no cal "esplaiar-se" més.

Hem d'agrair que d'alguns conreus aprofiten l'arrel (pastanagues, remolatxes,...), que tenim una mica d'hivernacles (salvem una part de la tomata, el cogombre, la bleda ...) i que moltes plantes en unes setmanes es refaran i potser en un mes tornem a tenir fruits macos ... tot plegat si no torna a caure!

On hem tingut més pèrdues ha estat en les meloneres. Com a molt, tal i com van evolucionant les ferides, collirem un 5-10 % del total. En canvi sembla que les síndries van cicatritzant millor, malgrat les nafres que tenen.

En fi, que ja ens perdonareu si no us podem oferir enciams. Mirarem d'aconseguir-ne d'altres companys que no han patit aquest "entrebanc".

La bona notícia de la setmana és que finalment hem decidit canviar de productor de fruita. El Christian feia un parell d'anys que ens oferia els seus préssecs, nectarines i albercocs. La relació amb ell ha estat sempre molt cordial, però la qualitat del producte ha sigut molt variable i les mermes massa grosses, malgrat que el preu era elevat. Així que tornem a tenir fruita de Lleida. Una mica més llunyana però, incomprensiblement, més econòmica. Esperem que us agradi.

Això és tot. Tenim l'esperança de recuperar la il·lusió per la feina que fem, però el temps els darrers anys ens ho està posant molt difícil.

Un altre cop, gràcies pel vostre suport.

M.Rosa i Enric