Setmana 33

Ja hi tornem a ser!

Ara que les nits ja són més fresques i els dies més curts ens comencen a arribar els fruits que més els costa madurar: els pebrots vermells i les carbasses més primerenques. Encara estan per madurar es carbasses rabequet, que són les que us oferim per menjar a ple hivern. Aquesta setmana també hem afegit al catàleg les tomates de varietats més clàssiques, que són bastant més bones. Fins ara anaven madurant molt poc a poc, però ara ja us en podem oferir.

El sòl està ben calent i en molt pocs dies ja germinen les llavors que anem sembrant per l'hivern. Els naps en un parell de dies ja treuen el cap. Els ravenets triguen tres. L'espinac en necessita quatre i la pastanaga cinc. Curiosament el naps necessiten ben bé dos mesos abans de collir-se, el ravenets cinc setmanes i els espinacs unes sis, mentre que la pastanaga es va als tres mesos tranquil·lament (tot plegat sembrat ara, que si els sembrem al setembre potser que triguin el doble de temps o més).

Vés per on avui ha tocat també parlar del temps, però és un descans poder parlar del pas del temps més que no pas del temps que fa (vull dir del meteorològic)...

I prou, anirem a collir abans que el sol ens rosteixi més la pell i les verdures quedin cao (KO, Kao, ... com s'escriu això?), vull dir fora de combat.

Apa, a gaudir de la vida que són quatre dies i a alguns ja ens han passat més de la meitat.
Fins aviat.
Enric