Setmana 30

Som-hi que no ha estat res ...

A aquestes alçades suposo que tots i totes heu sentit parlar ( i probablement alguns també la vau viure) de la pedregada que va caure per les nostres terres. Divendres al vespre va ser una mica desesperant veure com queia tanta aigua i pedra en tant poca estona. I a més amb unes ventegueres arremolinades que feien mitja por. Total, que bledes trinxades, carbasseres i melones foradades, pebroteres esqueixades, ... Vaja, tot un reguitzell de penúries.

Els camps van quedar ben anegats i la majoria de plantes es van tombar pel pes dels seus fruits ja que el terra es va convertir en un llot que no les podia mantenir dretes. Tant és així que, després d'aquesta debacle, vaig anar a collir les primeres síndries per mercat i de poc que no he de deixar les botes al fang per poder sortir del camp.

I, tot plegat, encara hem de donar gràcies. A Torroella i voltants si que va quedar tot ben trinxat. Si nosaltres hem perdut un 30 % i hem guanyat una bona feinada extra (costa d'imaginar-la si no t'hi has trobat), a Torroella hi ha qui ho ha perdut tot. Quins coll....s de feina! ... Ja només ens falta sentir algú que ens digui que tenim la verdura molt cara!

De vegades es fa dur viure amb aquesta incertesa que és el temps. Aquest any ens està fent anar ben de corcoll. A veure com acaba la cosa. De moment res fa pensar que millori. Ja em perdonareu el meu posat pessimista d'avui, però em toca fer de pagès clàssic i aprofitar aquest moment per queixar-me, encara que tampoc serveixi de gaire ja que ningú podem fer res.

De totes maneres aquesta setmana us seguim oferint gairebé el mateix que sempre per aquestes dates, però potser no tot amb l'aspecte visual de sempre. En fi, que ja vindran temps millors, suposo ...

I me'n vaig amb un desig infructuós: que les properes setmanes els temps ens sorprengui i faci en que generalment fa quan som al temps que som i no haguem de sentir gaire més allò de que "això no s'havia vist mai".

Molt bona setmana i que tots plegats ho passem molt bé, que ja cal.
Fins aviat.
Enric