16 de gener. Ja som aquí!

Som-hi!

Hem tornat amb ganes de fer feina: beneïdes siguin les "vacances", que ens ajuden a seguir endavant i retrobar el sentit al que fem.

Ja tenim preparada la terra que ha de rebre les 400 pomeres que plantarem, si el temps i les circumstàncies ho permeten, la setmana vinent. De moment tot pinta bé. Farem dues varietats: l'Opal (groga tipus Golden) i la Dalinsweet (més vermellosa). Les dues tenen la peculiaritat que són resistents al motejat, que és una malaltia que en les nostres condicions agafen fàcilment. Aquest avantatge fa que el seu cultiu en producció ecològica sigui més senzill ja que sinó s'han d'anar fent tractaments contínuament per aconseguir uns fruits sans.

L'altre handicap que tenen les pomeres és que fàcilment són atacades per la Carpocapsa. Aquesta papallona posa els seus ous dins les pomes petites i els cuc que surt es va alimentant del fruit mentre va creixent. És el típic cuc de la poma que tots hem vist alguna vegada, si més no en dibuixos. Realment és un problema pels que fan poma ecològica. La solució més interessant és posar una malla al voltant del camp per evitar que la papallona entri. Encara que la instal·lació és cara i la visió del camp de pomeres no és tan bucòlica, d'aquesta manera no és necessari utilitzar cap mena de producte per controlar-la.

A banda de les pomeres, aquests dies mirem de posar ordre dins els camps. Tot i que el temps no és gaire bo, algunes "males herbes" tenen prou temperatura per desenvolupar-se més que els conreus i fer-nos la guitza. És el cas per exemple de l'herba gallinera (Stellaria media), que creix i s'escampa al seu aire per més que anem passant per controlar-la.

Vaja, que ja tornem a ser aquí pel que calgui.

Fins aviat.
Enric