El Blog del Parc

12 de setembre. Si no fóa per l'herba ...

Aquest és l'aspecte d'un dels nostres camps aquests dies:

5 de setembre. Pau i que duri!

Temps plàcid i feina al dia. Una combinació poc usual a l'hort, sobretot enguany!

Així que poca cosa a comentar-vos. Alguna petita novetat al nostre catàleg, que deixo que descobriu pel vostre compte, i una gran novetat al nostre dia a dia: estones per fer altra cosa que no sigui treballar al camp.

Tant de bo puguem seguir així una bona temporada.

Pau i que duri!
Enric i M.Rosa

29 d'agost. Senglars de visita diària

Que tindrà el nostre blat de moro que no tenen els altres? Doncs alguna cosa deu tenir, o no tenir, per atraure cada nit a una família de senglars (tot i que és més que probable que d'altres famílies rondin per altres camps...). No en sabríem res si no fóra per la gossa que no para de bordar quan s'acosten per casa. I sort d'ella o, a aquestes alçades, estaríem sense blat de moro i sense vés a saber que més!

22 d'agost. Bròcolis i calçots .... ja s'acosta la tardor!

Quan els camps comencen a vestir-se d'aquell verd pàl·lid de cols i bròcolis i, a més, fan olor a ceba tallada, és senyal que els dies s'escurcen cada cop més i que, encara que a estones la calor encara apreta (cosa que aquest any és un dir), la tardor ja empeny per treure el nas.

Gràcies

Hola,

Gràcies per totes les mostres de suport que ens heu fet arribar des que ens va caure la calamarsada. Conforta i empeny a continuar endavant saber que la feina que fem té sentit i que aquest sentit no es queda a casa nostra, sinó que és compartit per molts i moltes dels que setmanalment us alimenteu, si més no en part, amb el nostres productes.

1 d'agost. Seguim endavant!

Som conscients que aquest any no us estem oferint la qualitat que ens agradaria. Les condicions climàtiques ens fan parar una mica bojos, a nosaltres i també a les plantes, que no poden refugiar-se ni quan el sol espetega fort, ni quan cauen coses del cel ni quan tenen l'aigua fins al coll.

Del que hem pogut salvar després de la massacre que van patir les plantes de l'hort, hi ha especialment dos productes que no estan gaire fins.

24 de juliol. Què fa més por que una pedregada? Doncs el que ve després!

No sé si tots sabeu el que va passar, amb poc més de dos minuts, als nostres camps.

Nosaltres difícilment ho oblidarem mai. Ens ha remogut fins als fonament.

Aquí teniu quatre imatges. Us asseguro que no estan gens triades, altra feina tenim ara que anar triant encuadraments!

18 de juliol. Ja arriba l'estiu???

Sembla que ara si vol arribar l'estiu. A fe de Déu (com deia un amic nostre) que ja tocava. L'alegria amb la que els camps començaven aquesta primavera l'han anat perdent en bona mida en les darreres setmanes. Segurament amb l'arribada del sol i la calor tornaran a recuperar el to i a ser el que han de ser a aquestes alçades de l'any.

11 de juliol. El temps i la mare que el va matricular

Quina marxa que portava l'hort! Amb el juliol que va fer al maig semblava que tot s'avançava com a mínim un parell de setmanes i que enguany menjaríem síndries i melons molt aviat. Doncs, cosa que passa sovint, amb el temps no pots fer previsions. Ara resulta que ens fa un maig al juliol. I espera't ... Que els que en saben diuen que tenim encara per uns quants dies. En fi, hem de viure amb aquesta creu: sempre pendents del temps i sentint que, en això, estem ben venuts.

6 de juliol. Que tingueu una bona setmana

Perdoneu no haver-vos dedicat aquesta setmana el temps que mereixeu. Amb tantes coses en dansa no hi arribo i us ha tocat el rebre.

Aquesta setmana ja tenim a punt els pebrots verds i les albergínies. També hem tastat les xíndries, però els falta encara una setmaneta de calor, o dues si el temps és com el que hem tingut aquests darrers dies.

Syndicate content